Camps de joc de la crisi
Sens dubte estem crisi. Però una crisi un “xic” especial. Tal com ho veig, sembla que la lluita que suposa tota crisi -pesem que és un terme manllevat de la medicina: el cos que lliuta contra els agents patògens per sobreviure- es juga en dos camps de futbol.
En un camp es parla en termes de liquiditat, de despesa, de pressupost, de cotitzacions, d’impostos, de prestacions. Tota una terminologia financera, que segur que per aquell que la desconeixia, ara és tot un especialista. Els mitjans en van plens. Mai s’havia parlat tant d’aquest tipus d’economia. De l’economia financera, molt relacionada amb els algoritmes matemàtics i comptables orientats a esbrinar les rendibilitats i les actualitzacions dels actius i els passius. Però juntament amb això s’amaga un esperit -deixeu-me que esplaí, Max Weber, l’esperit protestant del capitalisme racional-del joc, de la juguesca, de l’aposta. Sembla que l’esperit sant orienta el jugador i els guanys -no sé si merescuts- són la recompensa del risc. Però al meu entendre, aquest tipus de capitalisme de caire financer està més aprop èticament dels jocs d’atzar que de la racionalitat del capitalisme manufacturer. El pòquer, la ruleta, entre d’altres, jocs on l’aposta amb diner és l’ànima. I poc té a veure amb l’ètica de l’esforç i molt amb la sort i la manca d’escrúpols. Si voleu, un altra tipus d’ètica, però que no és la que es refereix al sociòleg alemany. Aquest camp de joc s’assimila més a un casino desordenat que a una fàbrica organitzada. Dos tipus d’indústries diferents, una només fabrica diner amb el diner, l’altra compra amb “poc” diner materials diversos per fabricar i vendre el producte per mitjà de “més” diner. Aquest tipus d’indústria, fa anys que se’n va anar (deslocalitzacions) ja que la diferencia entre el diner esmerçat en la compra i l’obtingut amb la venda era poca: no era prou rendible en termes financers per la qual cosa. aquell que tenia diner va buscar noves sortides. I la sortida ha estat anar al casino. Cosa, que per si, encara que a mi no m’agrada, no és negativa sempre i quan cadascú guanyi o perdi amb els seus diners i no “embruti” als altres quan les coses a “ell” no li van bé. Però el més “fomut” és que la banca del casino no ha posat límits, quan el límit és la suma de les aportacions prèvies que ha entregat cada jugador abans de jugar a al ruleta. Tothom a jugat perdent i guanyant més diners dels que havien dipositats a la banca. Ara la festa sembla que la hem de pagar aquells que no juguem. I això, pel que es veu els seus coreligionaris els governs de dretes i la premsa salmó, en fan el seu agost per mitjà de les retallades i espantant-nos. Bé, embruten a tothom, a la democràcia, a la premsa formal. I per tant, hi ha uns jugadors amb noms i cognoms que volen ser els protagonistes del drama de la majoria espatllant allò que ens a garantit la pau durant tants anys.
Explore posts in the same categories: Uncategorized
