Anomia i radicalisme democràtic
Es defineix Participació és qualsevol activitat adreçada a influir directa o indirectament en les polítiques. La participació pot consistir en qualsevol tipus d’activitat; Des de la forma més habitual i regulada en les nostres democràcies com és votar. També es pot entendre com a procés participatiu tractar de convèncer a un amic, perquè vagi a votar, recollir signatures, enviar cartes als diaris, queixes a la bústia electrònica municipal. Generalment participació defineix la intervenció en política dels que no es dediquen professionalment. La participació política té dos grans tipus de protagonistes, dos grans subjectes en els quals hem de pensar inevitablement posar en marxa qualsevol iniciativa participativa: les associacions i les persones.
Crec que ningú és aliè que vivim la societat globalitzada dins del nostre petit municipi. Repte que ens suposa noves oportunitats, però també una sèrie de restriccions. Començant per les restriccions crec que una de les més importants és la dificultat que suposa entendre que la realitat social canvia a una velocitat tant elevada que moltes vegades no ens deixa possibilitat de reflexionar respecte el paper que a cadascú ens toca en l’escenari social. L’explicació possiblement la trobaríem en un seguit de situacions que revolucionen els esquemes tradicionals, d’entendre la realitat social. Un nou univers de valors, de demandes, de realitats de necessitats i d’interpretacions estan reformant el sentit de la quotidianitat i la realitat de l’individu, així com la naturalesa i les condicions de l’exercici de la llibertat.
No hi ha cap mena de dubte que l’esquema teòric de la societat actual es caracteritza per una superació del concepte clàssic de classes socials, cosa que no vol dir i que no s’ha de confondre que s’hagin superat les desigualtats, possiblement la rigorositat estadística ens detalla que cada vegada creix més. També s’ha superat l’esquema de la massa silenciosa per a donar pas a unitats socials més febles i fragmentades, però que a la vegada són més conscients de la seva particularitat, de la seva experiència personal, i de la seva capacitat d’influència. Paral·lelament sorgeix un nou individualisme social que participa a la seva manera, on un sol individu vol ser protagonista i director de la seva pròpia vida, però també de la vida social que es desenvolupa pel seu voltant. Aquest nou individualisme reclama poder participar i decidir directament sobre tot allò que l’afecta, i que interpreta que està en moltes i allunyades mans.
Això ens obliga a tots a repensar les regles del joc democràtic, cosa que ens suposa parlar de l’anomia democràtica d’una part de la societat, però també d’un radicalisme democràtic. Per anomia democràtica s’ha d’entendre la no participació en els mecanismes democràtics per absència de valors socials. Habitualment són aquelles franges de la societat que per omissió o per incompetència no poden o no saben o ignoren que la seva veu és important per trobar un espai de confluència. Per una altra banda, el radicalisme democràtic és tot l’oposat. Són individus i grups que saben de la seva capacitat i discerneixen i dictaminen sobre l’eficiència del sistema democràtic, amb l’objectiu de fer prevaldre les seves legítimes aspiracions.
Aquest nou escenari no s’escapa del conflicte, però ens obliga a pensar en l’individu com a subjecte polític principal i a pensar i repensar en les noves formes de participació social i col·lectiva, com mecanismes imprescindibles de l’acord i manteniment del benestar social i de la salut democràtica. Aquest debat obert en el fòrum imprès i l’àgora municipal, hi ha com a darrera voluntat de parlar d’un nou contracte social, que emani dels individus (subjecte polític) per establir les regles del joc democràtic i social dels ciutadans. Cal afavorir la virtut cívica que entengui la participació no només com un dret reconegut i articulat, també com una voluntat i una actitud de responsabilitat social i protagonisme individual en tot el que és públic.
Josep M Cortès Martí
Explore posts in the same categories: Uncategorized
