Cinc-cents dies, des d’el Colomer

                                                                

Cinc-cents dies, des del Colomer  (25/2/2010)

Escenaris incerts: Barcelona i Badalona

S’observen segons les tendències que ens mostren els estudis d’intenció de vot un escenari molt incert tant Barcelona com a Badalona. Les dues ciutats presenten moltes incògnites, però fent una mica de prospectiva domèstica, l’escenari de vot i les possibles aliances a Barcelona, sembla ara per ara que CiU confirma les expectatives reals d’arribar a l’alcaldia, sempre però amb minoria. A Badalona el PP amb la seva política de populisme respecte el fet migratori panseix la rosa socialista, on el PP pot arribar a l’alcaldia, això sí, pactant amb CiU.

Sóc del parer que CiU renunciarà a moltes coses per ocupar la casa consistorial barcelonina. Seria una fita històrica en tota regla per a la federació nacionalista. El preu és  probablement un pacte amb el PP. Per districtes, el PSC s’imposa en sis (Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc), CiU ho fa en tres (Sarrià-Sant Gervasi, Eixample i Gràcia) i el PP és la primera força -per només cinc vots d’avantatge respecte a CiU- en Les Corts. PSC supera només a CiU en 50.000 vots.

Si es dóna aquest escenari hi ha qui és de l’opinió que PP demanarà l’alcaldia de Badalona. En clau badalonina les forces vives, els del centre, no volen estar aïllades nacionalment, preu que Pujol els hi va fer pagar per l’alcaldia de Blanc i d’Arqué. PSC és majoria en els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, encara que només assoleix la majoria absoluta a Santa Coloma de Gramenet (55% dels vots), l´Hospitalet, El Prat (ICV, governa en els ajuntaments, però està en quart lloc), Sant Adrià de Besòs i Sant Boi. El PP guanya a CiU en la majoria de municipis de la primera corona, amb l’excepció de  Sant Cugat, 8 punts sobre PSC. Com també Berga, Igualada i Vic

Escenari previsible: Santa Coloma de Gramenet

L’”estudi de camp” del nostre municipi presenta unes característiques d’escenari molt més previsible, tanmateix pot donar-se un altre. Si anem pas per pas i analitzem aquells components que d’una manera o altra influencien en el vot.

Per un costat el sentiment nacional, és a dir població que sent molt catalana o molt espanyola i al mig totes les combinacions possibles. Per un altre l’adscripció ideològica, que per ésser ortodoxes, va de l’esquerra a la dreta, o viceversa, amb totes gradacions que es desitgin. I també l’historial de la nostra col·lectivitat. Veiem-ho:  

L’aspecte nacionalista català està molt limitat per una part poc nombrosa de la població, molts d’edat avançada, que s’autoanomenen “els de tota la vida”. Apel·latiu que defineix l’origen i no provinents de les migracions, sobretot de la segona meitat del segle XX. El seu estrat social està format actualment per petits i mitjans propietaris urbans i menestralia en diversos rams de la indústria i el comerç. Una bona part dels seus descendents, molts d’ells professionals i no residents, participen de manera limitada en els moviments associatius de la vila. Només en comptades excepcions, partícips de celebracions de caire tradicional i de fort sentiment identitari.

A l’altra banda de l’eix nacional, aquells que se senten bàsicament més espanyols que catalans, en tant presenten les característiques següents: descendents de la segona onada immigratòria, no es troben representats pels partits d’arrel autòctona, constituïts per una població de petits professionals, autònoms i treballadors de petites empreses de sectors madurs (metal·lúrgic, construcció, transport, comerç)

A Santa Coloma, en l’’aspecte ideològic predomina el sentiment d’esquerra. Població que fonamentalment es troba representada per operaris de les grans fàbriques metal·lúrgiques dels polígons industrials de Barcelona i de la seva àrea d’influència. També de grans organitzacions de provisió de serveis de mitjà i alt valor afegit. Els votants que se situen en l’eix contrari, la dreta, independent del seu origen geogràfic coincideixen fonamentalment en l’escala professional i de propietat i mostren escassa fidelitat al partit, no a l’opció, en relació al tipus d’eleccions.

Per què, en principi sembla més previsible? Crec que la història civil de la Vila és prou eloqüent. Les reivindicacions per manca de serveis imprescindibles, l’acolliment de les famílies per part de parròquies “conciliadores”, suposen un fort sentiment de pertinença al territori i una socialització “evangèlica” cap a l’esquerra de l’espectre polític, cosa que explica la fidelitat de vot durant aquests trenta anys de democràcia, a l’opció anomenada tradicionalment d’esquerra en les municipals.

En democràcia els quatre alcaldes, que han guanyat les eleccions, pertanyen a formacions polítiques d’esquerra o de progrés. Si analitzem els perfils dels alcaldes podem observar les següents característiques i transformacions que en certa mesura ens revelen els canvis de la societat colomenca:

Mn. Lluís Hernàndez (PSUC-IC) reflecteix perfectament la situació d’aquell moment. L’església conciliadora “fabrica” líders polítics que evangelitzen en clau d’esquerra, fins el punt que la seva personalitat es converteix en personatge públic i coneixedor de la situació de la seva “comunitat”. El seu mandat va durar dotze anys (1979-1991)

Sra. Manuela de Madre (1954) també és un perfil que sorgeix en el moment de la transició i què, molts com ella, participen de manera vehement en política. Santa Coloma tiene nombre de mujer, lema encunyat pel periodista  Pere Farreras, és resultat d’un procés incipient de maduresa democràtica. I articula un discurs que manifesta la necessitat d’arrelament i de reconeixement dels descendents d’aquella immigració “obligada” del règim anterior. Les necessitats de transformació es cristal·litzen en el mandat juntament en un procés de modernització de tot l’estat encapçalat pel PSOE des de 1982. És alcaldessa per onze anys (1991-2002). I traspassa el poder a Bartomeu Muñoz al·legant motius de salut.

Sr. Bartomeu Muñoz i Calvet (1957), fill del “caramelero” que arriba a ser alcalde en les acaballes del règim franquista i al començament d’un de nou. Tot un exemple de mobilitat social ascendent, el pare els situa. S’observa,  doncs, un nou perfil de polític “fabricat” dins dels mecanismes institucionals democràtics i que coneix de primera mà la complexitat de gestió d’una societat moderna que demanda serveis de qualitat a l’anomenat sector públic. La seva experiència com alcalde comença  el 2002 i acaba el 2009 pel PSC-PSOE.

Sra. Núria Parlon Gil (1975), representa la nova generació de catalans de l’Espanya democràtica. Descendent d’aquells, immigrats, els “nous catalans” de Candel, reflecteix l’èxit de la societat  espanyola i sobretot catalana davant les dificultats que va suposar aquella onada de població sense recursos en un territori sense estructures.  Dona i jove,  universitària i “new look” afronta una situació de canvi. D’un model ja construït a un model que s’ha de construir: l’estat de benestar mai l’havíem tingut. Ara per tant, els nous perfils que hem fet, que hem fabricat, entre tots, més preparats i més alts, tenen els instruments intel·lectuals i materials per bastir un model de societat que segurament es fonamentarà en els següents pilars: cohesió, competitivitat, creativitat i qualitat, valors que han d’inspirar el socialisme del segle XXI.

A ningú se li escapa que la situació econòmica és complexa i el debat polític molt complicat. Aquest ambient s’ha estès per tot arreu i la nostra vila no és cap excepció. Ho hem viscut tots plegats, un estat d’excepció, però ara mirem endavant i per tant farem un exercici de prospectiva “domèstica”.

Si estudiem els resultats durant les últimes eleccions, el socialisme va perdent vot en els municipis metropolitans, que conjuntament es llegeix per un augment de l’abstenció. El vot d’esquerra és sempre un vot més ideològic i per tant més sensible.

A Santa Coloma hi ha bàsicament tres formacions, entre plataformes i partits, que en certa mesura es troben en el camp de joc de l’esquerra. Entenen com esquerra, aquell ideari que ve definit per les preferències de: cohesió en lloc de benefici, treball en lloc d’especulació, comptes clars en lloc de corrupció, servei en lloc de producte. El sistema solar de l’esquerra presenta una disposició d’astres, on el PSC-PSOE és el sol envoltat per una lluna que és ICV i per un meteorit imprevisible que es GG.

Pel que fa referència la dreta, sens dubte el seu sistema solar està compartit per dos sols que augmenten el volum o el disminueixen en relació a l’inflament o desinflament de l’univers. En les municipals el rei és el PP, segona opció més votada. En les autonòmiques CiU és un sol-solet, en canvi, en les estatals sembla ser un astre que necessita l’atracció d’un sol. En les últimes municipals la tendència de Convergència (sense Unió) és transformar-se en un cometa erràtic.

Si s’analitzen les estadístiques de les eleccions municipals previsiblement s’observa una abstenció més alta que sens dubte perjudicarà al PSC-PSOE, ICV pot mantenir-se, però amb una tendència descendent, i els més desencisats votin opcions més radicalitzades. Probablement PP avançarà, CiU viurà de l’impuls de les autonòmiques si guanya el novembre d’enguany, i si no és així, s’ha de veure, segons la meva opinió, probablement quedi amb un o dos regidors. I les opcions més dretanes són una incògnita, encara que la dreta sempre és més racional i rendibilitza més el seu vot.

Crec, en el meu modest entendre, a Santa Coloma de Gramenet, si la situació no es complica en excés, els resultats seran favorables a la nova alcaldessa. Ara bé, el joc aritmètic del mecanisme electoral pot proporcionar un manteniment  i per tant, un nombre de regidors semblant a l’actual legislatura, però, segurament s’hauran perdut vots. L’escenari en conclusió, és un PSC-PSOE estable en el nostre municipi, que haurà de buscar complicitats diplomàtiques en relació als panorames polítics que esdevindran.

Josep M Cortès Martí. Professor de la UB

Explore posts in the same categories: Uncategorized